martes, 3 de julio de 2007

Sortida dels GERS al SES de Tarragona



El passsat diumenge dia 1 de juliol, alguns membres dels GERS van fer una escapadeta al SES de Tarragona, la sortida no va ser del tot agradable no arribant a acomplir les espectatives del grup, principalment per culpa del que suscriu, i amb aquestes línies vos demano disculpes (alguna lliçò he aprés).

Tampoc la visibilitat va ser molt bona (Uns 3 metres), malgrat això alguns membres del GERS van fer una sèrie de fotografies que ja han estat penjades a la secció Fotos del GERS (Moltes gràcies Manoli).

Si que va ser remarcable però, la quantitat de vida marina que hi havia al lloc, deixant de manifest, la gran importància que suposa el manteniment de zones amb pesca restringida, on els "animalots" tinguin un lloc de tregua per reproduir-se.

Manel Alsina.

1 comentario:

Anónimo dijo...

El passat diumenge dia 1 de juliol, alguns membres dels GERS vàrem fer una immersió al parc subaquàtic que el SES de Tarragona te a la escullera del port de la ciutat.

La sortida, tot i que el dia era núvol i la manca de visibilitat a partir dels -15 mts. era important. Va ser un èxit, tothom va poder gaudir d’una bona estona, aprendre quelcom més sobre submarinisme, observar la infinitat de vida que s’acumula en un lloc on la pesca es prohibida, i tornar tots a casa amb aquell somriure “sense motiu” als llavis, que la resta de la gent que no s’ha cabussat mai no sap interpretar.

Però el millor, el millor de tot va ser tenir l’honor de compartir una vegada més la immersió amb AMICS com en Manel i la Brigit, retrobar coneguts, i conèixer gent nova, que de ben segur esdevindran amb el temps, bons companys.

Perquè realment l’única lliçó que he après després de quaranta-sis anys en aquesta vida, es que l’important no es el que fas ni el seu resultat. El realment important es amb QUI comparteixes cada moment per petit o senzill que sigui. Soc un home afortunat perquè tinc amics. Amics per riure, per plorar, per compartir i per fer amb ells les coses que mes m’agraden.

Una abraçada.

Joan Miquel