La medusa més comú a la Mediterrània és la Pelagia noctiluca (medusa luminiscent).
Té un diàmetre d'ombrel·la que pot arribar fins als 15 cm. Presenta un color rosat vermellós que la caracteritza.És molt freqüent a aigües obertes i s'apropa a la costa arrossegada pels vents de mar a costa, especialment, durant l'estiu.
La seva perillositat és alta.
Les meduses són Cnidaris, nom que prové del mot grec cnida, que vol dir ortiga. Les meduses són, doncs, les "ortigues del mar". Òbviament ortigues i meduses son dos organismes molt diferents, però que tenen en comú la seva capacitat urticant.
En el cas de les meduses, això es deu a unes cèl·lules conegudes com a nematocists que abunden, sobretot, als tentacles. Aquestes cèl·lules contenen una càpsula, dins la qual hi ha un filament enrotllat. Quan un banyista (o un peix, o un crustaci planctònic...) pren contacte amb la superfície de la medusa, s'obren els nematocists, els filaments surten disparats i penetren a la pell, tot injectant el verí que contenen. És un sistema que es dispara automàticament i que permet a les meduses capturar les seves preses i defensar-se.
La picada d'una medusa és força desagradable. S'acostuma a notar una coïssor intensa, que pot proporcionar un dolor similar al d'una cremada. Localment poden aparèixer un seguit d'erupcions i molèsties a la pell, envermelliment, inflor i sensació de picor local, que normalment remeten espontàniament després d'uns dies, o a vegades setmanes. En alguns casos, el verí injectat pot causar altres molèsties a l'organisme, com ara nàusees, tremolors, marejos o vòmits, però això acostuma a passar poc sovint. Cal tenir present que els cnidocists poden penetrar fins a la dermis, i aleshores les toxines es poden alliberar en el sistema intravascular en uns 20 segons i s'absorbir-se immediatament, augmentant-ne l'efecte del verí.
Els efectes varien segons diversos factors. Hi ha espècies que tenen verins més potents que altres, o que tenen major o menor densitat de cèl·lules urticants. També depèn la zona del cos afectada i de l'estat de salut de la persona que rep la picada.
Les picades de meduses poden ser tractades amb mesures senzilles per a disminuir-ne els efectes. En aquest missatge us expliquem com s'ha d'actuar.
Una vegada s'ha produït la picada cal:
1.- Sortir de l'aigua.
2.- No rascar-se, ni fregar la zona afectada amb tovalloles ni amb sorra.
3.- No heu d'utilitzar amoníac.
4.- Si a la pell queden restes de tentacles visibles, retirar-los amb molta cura amb pinces o guants.
5.- rentar la ferida amb aigua salada. Mai s'ha de fer servir aigua dolça, ja que el canvi osmòtic activa els nematocists que puguin quedar i n'augmenta la quantitat de verí injectat.
6.- posar-hi una bossa amb gel damunt la zona afectada durant uns 15 minuts. Mai s'ha de posar el gel directament sobre la pell. Si la coïssor no s'atura, es pot repetir l'aplicació de la bossa amb gel durant 15 minuts més.
7.- Per tal d'evitar la infecció de la ferida, s'aconsella l'aplicació sobre la pell d'un antisèptic (alcohol iodat) 3 - 4 vegades al dia durant 48 a 76 hores. Fer això fins que cicatritzi la ferida.
Aquestes mesures s'han de prendre com més aviat millor. El 90% de les incidències que es produeixen a les platges poden ser solucionades d'aquesta manera. Si les molèsties continuen o generen tremolors, nàusees, marejos o dolor intens, cal acudir a un centre sanitari.
Persones en situació de risc
Les persones amb antecedents de problemes al·lèrgics, cardiovasculars o asmàtics han de tenir especial cura a evitar el contacte amb les meduses. Així mateix, com més gran sigui la superfície corporal que rep l'impacte en relació al volum del cos, major seran els efectes tòxics, la qual cosa significa que els nens tenen major risc.
També cal tenir present que les persones que han estat picades un cop queden sensibilitzades, i una segona picada por produir una reacció més important.
Res millor que la prevenció
La millor prevenció possible és mantenir-se fora de l'aigua quan les meduses estant vora la platja. També convé evitar el batent de les onades, ja que és on habitualment s'acumulen restes de meduses.
Tota mena de barrera que eviti el contacte de la pell amb la medusa és una bona forma de protecció, i això inclou l'ús de cremes solars, banyadors que cobreixen el màxim de superfície corporal o roba lleugera com ara les samarretes.
Moltes de les meduses que arriben a la platja estan mortes, però fins i tot així són perilloses, ja que els tentacles conserven bona part del seu poder urticant.
Font: http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/index.jsp
