Animalot de la setmana Dofí Llistat (Stenella coeruleoalba )

El dofí llistat (Stenella coeruleoalba (Meyen, 1833) ):

1. Classificació:

Regne: Animalia

Phillum: Chordata

Sub Phillum: Vertebrata

Classe: Mamifera

Ordre: Cetacea

Subordre: Odontoceti

Família: Delphinidae

Gènere: Stenella

Espècie: Stenella coeruleoalba

2. Origen del nom:

3. Morfologia:

Arriba a mesurar uns 2,5 m. de longitud de mitjana i els mascles són una mica més grans que les femelles. El pes dels adults arriba a 100 Kg. però se n'han arribat a pessar uns 125 Kg.

Es distingeix fàcilment de la resta d'espècies perquè té el dors de color gris pissarra fins a blau fosc i el ventre de color blanc-rosaci. L'aleta dorsal i el dors de les aletes pectorals és fosc. Als costats presenta una franja que parteix de l'ull i recórre tot el cos fins a la zona anal. Presenten dos franjes més que parteixen també de l'ull i van a morir a les aletes pectorals.

Els petits neixen amb 1 m. de longitud i presenten ja la mateix coloració que els adults.

4. Distribució geogràfica:

És l'espècie més abundant del Mediterrani occidental. Viuen en quasi tots els mars d'aigües temperades i tropicals de tot el planeta.

5. Cicle Vital:

Arriben a la maduresa sexual amb 8-10 anys dels mascles i 5-6 de les femelles, que es correspon a una talla d'uns 180-200 cm. La gestació dura aproximadament 1 any, acostumen a tenir lloc a la tardor. Com a la resta de cetacis, la femella dóna llum a una cria cada 2 o 3 anys. La lactància dura 17-18 mesos, però al tercer mes de vida ja ingereix aliments sòlids. El nou nat medeix aproximadament 1 metre i gràcies a la llet materna creix ràpidament i al final del primer any ja arriba a mesurar 150 cm.

Tot i que pot alimentar-se d'una gran varietat de preses, la seva dieta són bàsicament peixos pelàgics i cefalòpodes, principalment calamars. Moltes preses viuen a gran profunditat i el dofí aprofita la migració vertical diària que realitzen per caçar-les per la nit, quan les preses s'acosten a la superfície.

Bàsicament, igual que d'altres cetacis, són animals gregaris; al Mediterrani els podem trobar agrupats en manades de fins a 100 individus

Font: http://www.gruptortuga.com/informacio/dofillistat.htm

CAMPANYA ULISSES 2007

La Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins CRAM ha endegat enguany una campanya de control dels efectes d'una epidemia vírica que s'espera que enguany afecti la població del dofí Llistat (Stenella coeruleoalba).

En anys passats aquesta malaltia va causar la mort de molts d'aquests cetacis i enguany el CRAM a demanat l'ajuda dels voluntaris del GERS per realitzar les primeren assistències als dofins trobats en les nostres costes. Així doncs s'establirà un punt d'actuació a l'Ametlla de Mar per coordinar els voluntaris del GERS que donin suport en aquest projecte.

El passsat divendres dia 14 de setembre membres del CRAM van donar una xerrada als voluntaris del GERS per donar-los les nocions bàsiques d'actuació en cas de localitzar un cetaci en risc o mort.

Manel Alsina.

Animalot de la setmana (Palaemon elegans - camaró de roca)

Nombre común: Camarón de poza, gamba de cristal. Quisquilla es un nombre común que suele hacer referencia a cualquier especie del género Palaemon.

Familia: Palaemonidae

Biotopo:
Suele encontrarse en piscinas de roca, charcas intermareales y costas rocosas. Acostumbra a frecuentar profundidades menores que el palaemon serratus, hasta 15 metros, sin embargo, puede ser encontrado a mayor profundidad. Aunque es una especie típicamente marina, ha sido encontrada regularmente en aguas levemente salobres y en lagunas.

Distribución:
De Noruega occidental a Namibia, las Canarias, las Azores, Madeira, todo el mar caspio, el mar negro y el mar mediterráneo.

Forma:
Fácil de confundir con otros miembros de la familia palaemonidae. Tiene un cuerpo cilíndrico integrado por un caparazón en el frente y seis segmentos abdominales. Posee 5 pares de patas, los dos primeros pares con pinzas, el abanico caudal es triangular. Debajo del abdomen porta los accesorios conocidos como pleopods que utiliza para propulsarse a través del agua. En esta especie el rostrum esta curvado hacia arriba y se divide en dos en su extremo, con 7 a 9 dientes a la largo de su superficie superior y 3 en la inferior (raramente 2 o 4). Tres (a veces dos) de los dientes superiores, detrás del ojo. Apenas debajo del ojo, esta la anténula que se divide en tres porciones. Debajo de la antenula esta la antena, que se divide en dos porciones. La identificación no es fiable en individuos de 25 mm o menos.

Coloración:
Variable, debido a que su cuerpo es transparente. Con líneas de color parduzco-amarillo horizontales u oblicuas en el caparazón y verticales en el abdomen, franjas azul-amarillo en las patas.

Tamaño:
Hasta 6,5 cm.

Diferencias sexuales:
La hembra es de mayor tamaño que el macho, se puede ver a la hembra portando los huevos en época de reproducción.

Temperatura:
Capaz de soportar temperaturas extremas de hasta 33º c.

Agua:
Posee una resistencia asombrosa, aguantando cambios drásticos tanto de salinidad, como de temperatura y compuestos nitrogenados (nitritos, nitratos, etc). La única excepción parece ser la disminución del nivel de oxigeno, la cual tiene un fuerte efecto sobre él. Debe controlarse la presencia de metales y sustancias químicas en el acuario, pues tiene una baja tolerancia a ellos.

Acuario:
Muy útil en el acuario como limpiador, igual que los P. Serratus son caníbales lo que reduce su numero en el acuario.

Alimentación:
Omnívoro, come pequeños animales vivos o muertos, algas y cualquier tipo de residuo orgánico que pueda encontrar (restos de comida, plantas, detritus, etc). Pueden llegar a comerse entre ellos.

Comportamiento:
Sociable, se vuelven mas activos por la noche, pasa la mayor parte del tiempo buscando comida en el fondo con sus pinzas.

Esperanza de vida: 2 años.

Reproducción:
Ovíparo. En condiciones naturales la reproducción se lleva a cabo entre abril y septiembre. La fertilización es externa, una vez fertilizados la hembra lleva los huevos unidos a los pelos en sus pleopods. Algunas hembras son capaces de tener 2 puestas.

Font: http://atlas.drpez.org/album83
Foto: Manel Alsina

Animalot de la setmana (Sarpa salpa)

SALPA

BIOLOGIA: Normalment neden agrupats formant moles que es reconeixen fàcilment pel seu grau d'apropament, el seu comportament disciplinat i perquè neden molt juntes. El fet de formar moles és una estratègia emprada per molts peixos com a defensa, i per facilitar la reproducció i la captura de l’aliment. Són animals herbívors que s'alimenten d'algues que recobreixen les roques i d’herbes, com la posidònia (Posidonia oceanica). És una espècie ovípara, la fresa (posta d'ous) té lloc a començaments de la primavera i finals de la tardor. HÀBITAT: La salpa és un peix que viu en aigües somes (poc profundes) que mai es troben per sota de 15 m. Les moles de joves poden alimentar-se en aigües a menys d’1 m de profunditat, on són arrossegades endavant i enrere per l'acció de les onades. DISTRIBUCIÓ: Es troba al mar Mediterrani i l’oceà Atlàntic oriental des del golf de Biscaia fins a Sud-àfrica. ESTATUS: Espècie no avaluada (segons la llista vermella d’espècies amenaçades). CURIOSITATS: És l’únic animal que pot alimentar-se de l’anomenada “alga assassina” ( Caulerpa taxifolia), que té una toxina, anomenada caulerpenina, que la resta d’animals no toleren.

Font: http://www.aquariumbcn.com
Foto: Manel Alsina.

Mare de Déu d'agost 2007

Aquest dimarts dia 14 membres del G.E.R.S. van donar suport als veïns de la Urbanització de les Tres Cales de l'Ametlla de Mar, en la immersió d'una imatge de la Verge. Acte que s'ha tornat tradició amb el pas dels anys.
El lloc de l'acte ha estat com cada any Cala Vidre i per sota l'aigua direcció al castell de Sant Jordi on s'ha posat la imatge dintre d'una gruta natural.
Després d'això un sopar amb els veïns de la Urbanització, gaudint de la seva companyia.

Les fotos a la Galeria!!

Una altra mirada a Cala Llobeta (Calafat)

Aquest dissabte dia 11 d'agost, membres de l'agrupació G.E.R.S. ens hem enfonsat en les prístines aigües de Cala Llobeta (malgrat avui les aigües no estaven molt clares).
En aquesta ocasió i seguint la linea de redescobriment del nostre litoral, anavem a la recerca de CTENÒFORS, vistos per un membre dels G.E.R.S. durant aquesta setmana en aigües de l'Ametllla de Mar.
No ha estat possible localitzar aquests curiosos animals, però con de costum Cala Llobeta no ens ha desebut. Durant la immersió que ens ha portat fins una cota màxima de - 10 metres, hem pogut veure moles de peix menut i alguns peixos no tant menuts.
En algunes ocasions les moles de peix s'apropaven als submarinistes encuriosits per la seva presència.
La magnífica orografia del fons de Cala Llobeta sempre plau a qui sap mirar.
I com no al final de la immersió una mica d'aventura, que ens ha permés fer pràctiques i ens ha donat una mica més d'experiència.

Les fotos a la galeria!!

Un saludo a tothom i fins la propera.
Manel Alsina.

La Tortuga Babaua (Caretta Caretta)

Es l’espècie més comuna de les tres que viuen a les nostre costes i a la mediterrània en general, tot i que la seva població pateix en l’actualitat una important davallada en el nombre d’efectius.

Es sap que en el segle XIX i principis del XX, aquesta tortuga nidificava a les platges de les Illes Balears. En l’actualitat no hi ha dades significatives sobre la seva nidificació en aquestes illes, tot i que és freqüent veure tortugues babaues al voltant de les mateixes.

Tot i que viu en aigües profundes sovint se les troba a prop de la costa, en les costes dels Països Catalans els exemplars que solen veure’s son joves o petits.

Malauradament a banda d’altres motius com els emmallaments amb xarxes, l’acció de les hèlixs dels vaixells, la contaminació, etc. El motiu probablement més important de la mort d’aquets animals, son les captures accidentals que produeix la flota palangrera. El fet de que aquesta tortuga sigui omnívora, fa que a diferencia d’altres, com la Tortuga Verda que és herbívora, caigui amb facilitat a la trampa mortal, que en la major part dels casos representen els hams dels palangres.

A la Mediterrània, la reproducció es realitza entre els mesos de maig i setembre, tot i que en l’actualitat només o fa en la Mediterrània oriental (Grècia i Turquia).

Recordeu que la Tortuga Babaua és una espècie protegia i que per tant, la seva pesca o el seu comerç estan absolutament prohibits a Catalunya. En el cas de que veieu una tortuga sota qualsevol circumstancia de perill, truqueu el més aviat possible al 112.

Joan Miquel Flamarich
Menbre del GERS