sábado, 5 de enero de 2008

EL PECIO DEL ARNA


Nada hacia suponer al Capitán del Vapor Arna que aquella mañana del mes de abril de 1932, seria el principio del fin de su ultimo viaje. Un final un tanto misterioso, ya que al parecer los daños sufridos tras el accidente, podrían haber permitido salvar el buque. Una información que no hemos podido contrastar, dice que el Capitán al ver el barco perdido tras el choque, se suicidó, dejándolo así a merced de la tripulación. Poco hemos podido averiguar sobre la historia del barco antes de la catástrofe, exceptuando el nombre del armador el Sr. Julius Vesely, hijo de un poderoso banquero de Praga, y que en el momento de su hundimiento navegaba bajo bandera checoslovaca, transportando maquinaria variada.

El vapor zozobró tras colisionar un costado contra el bajo de “La Laja”, el impacto originó una gran brecha sobre la línea de flotación por donde empezaron a inundarse la sentina y las bodegas.

Los expertos, analizando la posición en la que hoy reposa el pecio, coinciden en que el naufragio se produjo de una forma relativamente lenta, lo que seguramente permitió al Capitán, alejarlo de la costa hasta el punto donde hoy esta, 36º 42’ 701N y 2º 12’ 302W con rumbo 280º, el barco se encuentra en posición de navegar ligeramente escorado sobre su banda de babor, aproximadamente a una milla frente al faro de Cabo de Gata. Del registro de buques hundidos de la Lloyds hemos podido extraer entre otros, también los siguientes datos, eslora 95 mts, manga 10 mts, propulsado por tres motores o turbinas de vapor, estos todavía hoy son visibles y identificables sobre el enorme boquete que dejo la voladura del puente, por parte de la Armada.

Si pensáis bucear sobre este magnifico pecio, al margen de la fuerza de las corrientes, casi siempre presentes en esta zona, tendréis que considerar que debido a su tamaño y profundidad, harán falta varias inmersiones para visitarlo todo, ya que la proa reposa sobre los -41 metros, y la popa a -40 metros, la parte más alta de la cubierta del buque la encontraremos a -28 metros. El barco se encuentra entero, salvo el puente de mando, y en algunas partes el estado de su estructura no aconseja introducirse en ella, pero sus bodegas superiores amplias y abiertas nos permitirán contemplar sobradamente, la infinidad de vida marina que ha colonizado este magnifico pecio.

El centro de buceo ALPHA de San José, Cabo de Gata-Nijar (Almeria), organiza habitualmente inmersiones en este pecio.

Agradecimientos:

A Luis Reinoso, Director del centro de buceo ALPHA, por su inestimable colaboración y por su ilustrativo dibujo del ARNA.

A la Embajada Checa en España, por los datos facilitados.

A los buceadores Daniel Sisa y Fernando Navarro por acompañarme en esta inmersión.

Joan Miquel Flamarich
Rescue Diver y miembro del G.E.R.S (Grup d’Estudis i Recerques Subaquàtiques).

jueves, 27 de diciembre de 2007

BUCEANDO EN SAN JOSÉ, CABO DE GATA-NIJAR (ALMERÍA)






Hacía un tiempo que mis dos hijas y yo deseábamos ir a bucear a San José, por fin llegó la oportunidad, dicho y hecho, llamamos al centro de buceo ALPHA (www.alphabuceo.com) y tras una agradable conversación, reservamos nuestras plazas.

Llegamos a San José al medio día y nos dirigimos al centro de buceo, que está en un lugar privilegiado dentro del puerto de deportivo de la localidad. Nos recibió el coordinador y también guía del centro Dani, y posteriormente Luis el propietario del centro. He de confesar que prácticamente desde el primer momento la cordialidad con la que nos trataron hizo que nos sintiéramos muy cómodos.

Las previsiones del tiempo para el día siguiente eran buenas, cosa que nos alegro mucho, y después de descargar los equipos, ya que disponen de guardería de material, quedamos en la hora para el día siguiente y nos despedimos.

Amanecía un nuevo día, y un incipiente Sol rojo curioseaba sobre el mar acompañado de una suave brisa. Terminamos de desayunar e inquietos por la aventura del día nos dirigimos hacia el puerto, llegada, saludos, y presentaciones a los compañeros con los que íbamos a compartir las inmersiones de aquella mañana. En la primera mis hijas no me acompañarían, ya que estaba prevista fuera de su nivel (OWD).

Montamos los equipos en las botellas y las dispusimos en el carro de transporte, que junto con el lastre, serían llevados por personal del centro hasta la embarcación que nos desplazaría al punto de inmersión.

Nos dirigimos a los vestuarios donde entre charla y buen humor nos fuimos equipando. Todo chequeado y en orden, nos dirigimos hasta una estupenda semi-rígida equipada con un motor de 200 cv, soltamos amarras y empezamos a navegar, nada mas salir del puerto y poner rumbo hacia el punto de inmersión, pudimos gozar de unas magnificas vistas sobre la abrupta costa del Parque Natural del Cabo de Gata, acantilados que como vigías gigantes montan una guardia inacabable frente al mar, salpicados de farallones y solitarias calitas.

Llegamos a “La piedra de los Meros” primer punto de inmersión y la embarcación redujo su velocidad, nuestro guía y el patrón tras hacer comprobaciones visuales, reafirmaron la posición correcta con un GPS y hierro al agua.

Un “breefing” muy completo nos describió el perfil de la inmersión, el itinerario que seguiríamos y lo que podríamos observar. Botella de seguridad al agua, equipamiento definitivo, último chequeo y a bucear.

Hacía breves momentos que habíamos empezado a descender por el cabo del ancla, cuando debido a la transparencia del agua empezamos a vislumbrar el todavía lejano fondo, la gran presencia de vida durante el descenso, hacía presagiar que gozaríamos de una buena inmersión.

Llegamos a la plataforma sobre la que reposaba el ancla -28 mts. y desde allí fuimos descendiendo lentamente hasta llegar a los -35 mts. Por el camino un espectáculo fascinante, por la cantidad y el gran tamaño, ejemplares preciosos de meros, morenas, abadejos, congrios, bancos de barracudas, etc. pasaron a saludarnos. Pero no nos olvidamos de admirar las maravillosas langostas, los nudibranquios, las vaquitas suizas y los platelmintos que pudimos ver.

Finalmente las reservas de aire recomendaban iniciar la ascensión y lentamente llegamos al punto de parada de seguridad. Con los ordenadores a cero emergimos, y con la retina llena de bellas imágenes capturadas, emprendimos el regreso al puerto.

La segunda inmersión del día “Las cuevas del Francés”, más multitudinaria, se realizaría en dos grupos de seis buceadores y con dos guías, la inmersión con una profundidad máxima de -21 mts. tenia como punto emblemático la exploración de un largo túnel, ideal para todos, ya que en cualquier momento podías emerger a superficie, ya que hay espacio suficiente y aire respirable, no fue preciso y solo emergimos como estaba previsto en una gran bóveda que hay en mitad del itinerario. La orografía del terreno permite un gran número de interesantes itinerarios, el que escogió Dani nuestro guía, estaba repleto de salmonetes reales, morenas, cigarrones, pulpos y hasta quisquillas, realmente un espectáculo visual. Pero para mí, la mejor sensación de la inmersión fue ver la cara de satisfacción que lucían mis hijas cuando volvíamos a la base.

Al día siguiente madrugamos un poca mas, la primera inmersión prevista para aquella jornada era un poco más lejos, el Pecio del Arna, o “El Vapor” como se le conoce popularmente, repetí pareja con Fernando ya que en las dos inmersiones del día anterior y en la posterior comida, se había creado un muy buen “feeling”.

El Mar estaba encalmado y el viento era prácticamente inexistente, las vistas, esta vez en dirección Sur, bellísimas, llegados frente al Faro del Cabo de Gata y una vez anclados sobre el pecio, Dani bajo para asegurar la cadena del ancla y comprobar la fuerza de la corriente, casi siempre presente en este lugar. Colocada la botella de seguridad y hechas las comprobaciones para ofrecernos el máximo de garantías, “breefing” sobre el pecio, esta vez con plano y todo.

Una inmersión en un pecio siempre tiene un alo misterioso, y este no nos decepciono, su historia y su hundimiento son bastante confusos y esto no hace más que añadir una dosis de interés para conocerlo. Descendimos por el cabo del ancla situada en mitad del pecio, y pronto, a bastante distancia empezamos a divisar la majestuosidad del mismo, casi 100 mts. de eslora y 10 de manga. Para mi compañero Fernando era su tercera inmersión y fue un magnifico guía para explorar el Arna.

El barco descansa en posición de marcha sobre un fondo de arena, ligeramente escorado a babor, conservando aún su enorme hélice a -41 mts. Se encuentra entero, salvo el puente que desapareció al ser dinamitado por
buzos de la Armada, estando el punto mas alto de su cubierta a -28 mts.
Calculo que harían falta cuatro o cinco inmersiones para recorrerlo en su totalidad, sus amplias bodegas están completamente colonizadas de vida marina y tanto en su interior como a su alrededor circulan numerosos ejemplares de dentones, morenas, peces luna, barracudas, serviolas, etc. Debido a la profundidad y al perfil casi cuadrado de la inmersión, entramos en descompresión, mientras esperábamos “colgados” del cabo, aproveche para revivir minuciosamente todos los detalles de la magnifica inmersión que acabábamos de realizar.
De nuevo en la base, después de un rato de descanso, preparamos las botellas nuevas y salimos esta vez con rumbo a “El Arco de San Juan”, esta inmersión con una profundidad máxima de -18 mts. nos permitió ver bancos de salpas, sargos comunes, imperiales, picudo y obladas, donde además pudimos adentrarnos en una curiosa cueva, con una bóveda sumergida llena de cigarrones y con salida por una chimenea, posteriormente cruzamos el gran arco que da nombre a la inmersión, con unas espectaculares paredes cubiertas del cnidario “Parazoanthus axinellae” (anémona incrustante amarilla) en forma de flor, así como todo tipo de estrellas de mar: común, espinosa, roja, purpúrea, muy comunes en fondos rocosos. Realmente una gozada. Volvimos a la embarcación buceando entre dos aguas, de forma que al llegar los ordenadores ya no marcaban parada de seguridad.
Regresamos a la base, esta vez un poco tristes, era nuestra ultima inmersión. Una ducha reparadora con agua caliente y una vez recogido el equipo de la zona de endulzamiento, nos despedimos de nuestros nuevos amigos y después de comer emprendimos el largo retorno de vuelta a casa.
Este relato es una breve pincelada de las muchas posibilidades que nos ofrece esta bonita zona, y este magnifico centro de buceo, que cuenta con más de veinte puntos estables de inmersión en la misma. Mi recomendación es que vayáis a bucear por estos parajes, y que al menos disfrutéis tanto como hicimos mis hijas y yo. Buen Azul Profundo.
Agradecimientos:
A Luis Reinoso director del centro de buceo ALPHA de San José, por su cordialidad y por la información, dibujos y material fotográfico facilitado.
A Daniel Sisa, por hacernos gozar de unas inmersiones seguras y maravillosas.
Y a mi compañero Fernando Navarro, por su complicidad y buen hacer.

Joan Miquel Flamarich
Rescue Diver y Miembro del G.E.R.S. (Grup d’Estudis i Recerques Subaquàtiques)

lunes, 17 de septiembre de 2007

Animalot de la setmana Dofí Llistat (Stenella coeruleoalba )


El dofí llistat (Stenella coeruleoalba (Meyen, 1833) ):

1. Classificació:

Regne: Animalia

Phillum: Chordata

Sub Phillum: Vertebrata

Classe: Mamifera

Ordre: Cetacea

Subordre: Odontoceti

Família: Delphinidae

Gènere: Stenella

Espècie: Stenella coeruleoalba

2. Origen del nom:

3. Morfologia:

Arriba a mesurar uns 2,5 m. de longitud de mitjana i els mascles són una mica més grans que les femelles. El pes dels adults arriba a 100 Kg. però se n'han arribat a pessar uns 125 Kg.

Es distingeix fàcilment de la resta d'espècies perquè té el dors de color gris pissarra fins a blau fosc i el ventre de color blanc-rosaci. L'aleta dorsal i el dors de les aletes pectorals és fosc. Als costats presenta una franja que parteix de l'ull i recórre tot el cos fins a la zona anal. Presenten dos franjes més que parteixen també de l'ull i van a morir a les aletes pectorals.

Els petits neixen amb 1 m. de longitud i presenten ja la mateix coloració que els adults.

4. Distribució geogràfica:

És l'espècie més abundant del Mediterrani occidental. Viuen en quasi tots els mars d'aigües temperades i tropicals de tot el planeta.

5. Cicle Vital:

Arriben a la maduresa sexual amb 8-10 anys dels mascles i 5-6 de les femelles, que es correspon a una talla d'uns 180-200 cm. La gestació dura aproximadament 1 any, acostumen a tenir lloc a la tardor. Com a la resta de cetacis, la femella dóna llum a una cria cada 2 o 3 anys. La lactància dura 17-18 mesos, però al tercer mes de vida ja ingereix aliments sòlids. El nou nat medeix aproximadament 1 metre i gràcies a la llet materna creix ràpidament i al final del primer any ja arriba a mesurar 150 cm.

Tot i que pot alimentar-se d'una gran varietat de preses, la seva dieta són bàsicament peixos pelàgics i cefalòpodes, principalment calamars. Moltes preses viuen a gran profunditat i el dofí aprofita la migració vertical diària que realitzen per caçar-les per la nit, quan les preses s'acosten a la superfície.

Bàsicament, igual que d'altres cetacis, són animals gregaris; al Mediterrani els podem trobar agrupats en manades de fins a 100 individus


Font: http://www.gruptortuga.com/informacio/dofillistat.htm

CAMPANYA ULISSES 2007

La Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins CRAM ha endegat enguany una campanya de control dels efectes d'una epidemia vírica que s'espera que enguany afecti la població del dofí Llistat (Stenella coeruleoalba).

En anys passats aquesta malaltia va causar la mort de molts d'aquests cetacis i enguany el CRAM a demanat l'ajuda dels voluntaris del GERS per realitzar les primeren assistències als dofins trobats en les nostres costes. Així doncs s'establirà un punt d'actuació a l'Ametlla de Mar per coordinar els voluntaris del GERS que donin suport en aquest projecte.

El passsat divendres dia 14 de setembre membres del CRAM van donar una xerrada als voluntaris del GERS per donar-los les nocions bàsiques d'actuació en cas de localitzar un cetaci en risc o mort.

Manel Alsina.

jueves, 30 de agosto de 2007

Animalot de la setmana (Palaemon elegans - camaró de roca)


Nombre común: Camarón de poza, gamba de cristal. Quisquilla es un nombre común que suele hacer referencia a cualquier especie del género Palaemon.

Familia: Palaemonidae

Biotopo:
Suele encontrarse en piscinas de roca, charcas intermareales y costas rocosas. Acostumbra a frecuentar profundidades menores que el palaemon serratus, hasta 15 metros, sin embargo, puede ser encontrado a mayor profundidad. Aunque es una especie típicamente marina, ha sido encontrada regularmente en aguas levemente salobres y en lagunas.

Distribución:
De Noruega occidental a Namibia, las Canarias, las Azores, Madeira, todo el mar caspio, el mar negro y el mar mediterráneo.

Forma:
Fácil de confundir con otros miembros de la familia palaemonidae. Tiene un cuerpo cilíndrico integrado por un caparazón en el frente y seis segmentos abdominales. Posee 5 pares de patas, los dos primeros pares con pinzas, el abanico caudal es triangular. Debajo del abdomen porta los accesorios conocidos como pleopods que utiliza para propulsarse a través del agua. En esta especie el rostrum esta curvado hacia arriba y se divide en dos en su extremo, con 7 a 9 dientes a la largo de su superficie superior y 3 en la inferior (raramente 2 o 4). Tres (a veces dos) de los dientes superiores, detrás del ojo. Apenas debajo del ojo, esta la anténula que se divide en tres porciones. Debajo de la antenula esta la antena, que se divide en dos porciones. La identificación no es fiable en individuos de 25 mm o menos.

Coloración:
Variable, debido a que su cuerpo es transparente. Con líneas de color parduzco-amarillo horizontales u oblicuas en el caparazón y verticales en el abdomen, franjas azul-amarillo en las patas.

Tamaño:
Hasta 6,5 cm.

Diferencias sexuales:
La hembra es de mayor tamaño que el macho, se puede ver a la hembra portando los huevos en época de reproducción.

Temperatura:
Capaz de soportar temperaturas extremas de hasta 33º c.

Agua:
Posee una resistencia asombrosa, aguantando cambios drásticos tanto de salinidad, como de temperatura y compuestos nitrogenados (nitritos, nitratos, etc). La única excepción parece ser la disminución del nivel de oxigeno, la cual tiene un fuerte efecto sobre él. Debe controlarse la presencia de metales y sustancias químicas en el acuario, pues tiene una baja tolerancia a ellos.

Acuario:
Muy útil en el acuario como limpiador, igual que los P. Serratus son caníbales lo que reduce su numero en el acuario.

Alimentación:
Omnívoro, come pequeños animales vivos o muertos, algas y cualquier tipo de residuo orgánico que pueda encontrar (restos de comida, plantas, detritus, etc). Pueden llegar a comerse entre ellos.

Comportamiento:
Sociable, se vuelven mas activos por la noche, pasa la mayor parte del tiempo buscando comida en el fondo con sus pinzas.

Esperanza de vida: 2 años.

Reproducción:
Ovíparo. En condiciones naturales la reproducción se lleva a cabo entre abril y septiembre. La fertilización es externa, una vez fertilizados la hembra lleva los huevos unidos a los pelos en sus pleopods. Algunas hembras son capaces de tener 2 puestas.

Font: http://atlas.drpez.org/album83
Foto: Manel Alsina

miércoles, 15 de agosto de 2007

Animalot de la setmana (Sarpa salpa)


SALPA

BIOLOGIA:
Normalment neden agrupats formant moles que es reconeixen fàcilment pel seu grau d'apropament, el seu comportament disciplinat i perquè neden molt juntes. El fet de formar moles és una estratègia emprada per molts peixos com a defensa, i per facilitar la reproducció i la captura de l’aliment.
Són animals herbívors que s'alimenten d'algues que recobreixen les roques i d’herbes, com la posidònia (Posidonia oceanica).
És una espècie ovípara, la fresa (posta d'ous) té lloc a començaments de la primavera i finals de la tardor.

HÀBITAT:
La salpa és un peix que viu en aigües somes (poc profundes) que mai es troben per sota de 15 m. Les moles de joves poden alimentar-se en aigües a menys d’1 m de profunditat, on són arrossegades endavant i enrere per l'acció de les onades.

DISTRIBUCIÓ:
Es troba al mar Mediterrani i l’oceà Atlàntic oriental des del golf de Biscaia fins a Sud-àfrica.

ESTATUS:
Espècie no avaluada (segons la llista vermella d’espècies amenaçades).

CURIOSITATS:
És l’únic animal que pot alimentar-se de l’anomenada “alga assassina” ( Caulerpa taxifolia), que té una toxina, anomenada caulerpenina, que la resta d’animals no toleren.

Font: http://www.aquariumbcn.com
Foto: Manel Alsina.

Mare de Déu d'agost 2007


Aquest dimarts dia 14 membres del G.E.R.S. van donar suport als veïns de la Urbanització de les Tres Cales de l'Ametlla de Mar, en la immersió d'una imatge de la Verge. Acte que s'ha tornat tradició amb el pas dels anys.
El lloc de l'acte ha estat com cada any Cala Vidre i per sota l'aigua direcció al castell de Sant Jordi on s'ha posat la imatge dintre d'una gruta natural.
Després d'això un sopar amb els veïns de la Urbanització, gaudint de la seva companyia.

Les fotos a la Galeria!!

sábado, 11 de agosto de 2007

Una altra mirada a Cala Llobeta (Calafat)


Aquest dissabte dia 11 d'agost, membres de l'agrupació G.E.R.S. ens hem enfonsat en les prístines aigües de Cala Llobeta (malgrat avui les aigües no estaven molt clares).
En aquesta ocasió i seguint la linea de redescobriment del nostre litoral, anavem a la recerca de CTENÒFORS, vistos per un membre dels G.E.R.S. durant aquesta setmana en aigües de l'Ametllla de Mar.
No ha estat possible localitzar aquests curiosos animals, però con de costum Cala Llobeta no ens ha desebut. Durant la immersió que ens ha portat fins una cota màxima de - 10 metres, hem pogut veure moles de peix menut i alguns peixos no tant menuts.
En algunes ocasions les moles de peix s'apropaven als submarinistes encuriosits per la seva presència.
La magnífica orografia del fons de Cala Llobeta sempre plau a qui sap mirar.
I com no al final de la immersió una mica d'aventura, que ens ha permés fer pràctiques i ens ha donat una mica més d'experiència.

Les fotos a la galeria!!

Un saludo a tothom i fins la propera.
Manel Alsina.

lunes, 30 de julio de 2007

La Tortuga Babaua (Caretta Caretta)


Es l’espècie més comuna de les tres que viuen a les nostre costes i a la mediterrània en general, tot i que la seva població pateix en l’actualitat una important davallada en el nombre d’efectius.

Es sap que en el segle XIX i principis del XX, aquesta tortuga nidificava a les platges de les Illes Balears. En l’actualitat no hi ha dades significatives sobre la seva nidificació en aquestes illes, tot i que és freqüent veure tortugues babaues al voltant de les mateixes.

Tot i que viu en aigües profundes sovint se les troba a prop de la costa, en les costes dels Països Catalans els exemplars que solen veure’s son joves o petits.

Malauradament a banda d’altres motius com els emmallaments amb xarxes, l’acció de les hèlixs dels vaixells, la contaminació, etc. El motiu probablement més important de la mort d’aquets animals, son les captures accidentals que produeix la flota palangrera. El fet de que aquesta tortuga sigui omnívora, fa que a diferencia d’altres, com la Tortuga Verda que és herbívora, caigui amb facilitat a la trampa mortal, que en la major part dels casos representen els hams dels palangres.

A la Mediterrània, la reproducció es realitza entre els mesos de maig i setembre, tot i que en l’actualitat només o fa en la Mediterrània oriental (Grècia i Turquia).

Recordeu que la Tortuga Babaua és una espècie protegia i que per tant, la seva pesca o el seu comerç estan absolutament prohibits a Catalunya. En el cas de que veieu una tortuga sota qualsevol circumstancia de perill, truqueu el més aviat possible al 112.

Joan Miquel Flamarich
Menbre del GERS

sábado, 28 de julio de 2007

Animalot de la setmana (Marthasterias glacialis)


CLASE: Asteroideos

ORDEN: Forcipulados

FAMILIA: Asterínidos

DISTRIBUCIÓN: Mediterráneo, Atlántico oriental desde Noruega hasta las Azores y África del Sur

HÁBITAT: Fondos rocosos y detríticos, entre las algas y las praderas de posidonias, desde la superficie hasta 180 m

DESCRIPCIÓN: Estrella de cuerpo robusto y siempre con cinco brazos subcilíndricos y afilados. Los brazos poseen gruesas protuberancias en series longitudinales provistas de fuertes espinas características de esta especie. En la base de las espinas hay un anillo de pedicelarios. El color varía del verde al rojizo o al pardo con zonas claras. Las espinas suelen tener la punta uiolácea

TAMAÑO: Puede alcanzar 80-85 cm de diámetro

CARACTERES DISTINTIVOS: Estrella de gran tamaño, siempre con 5 brazos dotados de fuertes púas en series longitudinales

BIOLOGÍA: Es la estrella más grande que existe en el Mediterráneo, y no resulta difícil verla mientras come. Se alimenta sobre todo de moluscos bivalvos, cuyas valvas abre con los brazos. Cuando el molusco está lo bastante abierto, la estrella evagina su estómago, que envuelve y digiere su presa. También se alimenta de erizos de mar, crustáceos y restos de organismos muertos. Se reproduce entre noviembre y febrero.

Font: http://club.telepolis.com/argosub/es/grupos/equinodermos/150.htm

La fotografia va ser realitzada durant la immersió del dissabte a l'Estany Tort.

Espero que vos sigui útil.

Manel Alsina

martes, 24 de julio de 2007

Immersió al Freu (Hospitalet de l'Infant)



Aquest passat dissabte tot i que la meteorologia no acompanyava gens i la mar de fons era força important, vàrem anar a l'Hospitalet de l'Infant a fer una immersió amb la gent del centre de busseig GLUPS DIVING. Per les raons abans esmentades, i amb gran professionalitat per part del nostre guia en Josep, vàrem rebaixar el plantejament inicial, que era la immersió en un derelicte anomenat les barques (-22/25 mts) i la vàrem realitzar en un indret anomenat "El Freu" (-20 mts), situat a un parell de milles enfront de la escullera del port de l'Hospitalet.

L'estat de la mar feia tan inestable el vaixell que va ser més aconsellable col·locar-nos les botelles dins de l'aigua per iniciar la immersió, un cop al fons, la visibilitat era força bona uns 12 mts. i l'abundor de vida al voltant d'aquest escull va compensar amb escreix qualsevol dificultat.

Per tal d'evitar perdre el punt d'immersió, ja que en superfície la situació no era massa còmoda i no era prudent emergir lluny del vaixell, vàrem fer servir un "Fil d'Ariadna", lligat al cap de l'ancora que ens va permetre com a "Teseo" retornar a la sortida del laberint. Un cop acabat el nostre temps de fons, per tal de no entrar en descompressió vàrem iniciar l'ascens fins a la nostra parada de seguretat, on acabada aquesta vam donar per finalitzada la immersió.

Les fotos d'aquesta immersió i les que l'acompanyen han estat amablement cedides pel company cabussador Pere Orgilles, membre del Club d'Immersió Biologia (Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona). Al que agraïm sincerament la gentilesa.

Agraïm al personal de Glups Diving, en especial a la Lourdes en Carlos i en Josep, les atencions rebudes.


Joan Miquel Flamarich
Membre del Grup d'Estudis i Recerques Subaquàtiques (G.E.R.S.)

Animalot de la setmana (Pelagia Noctiluca)



La medusa més comú a la Mediterrània és la Pelagia noctiluca (medusa luminiscent).

Té un diàmetre d'ombrel·la que pot arribar fins als 15 cm. Presenta un color rosat vermellós que la caracteritza.És molt freqüent a aigües obertes i s'apropa a la costa arrossegada pels vents de mar a costa, especialment, durant l'estiu.

La seva perillositat és alta.

Les meduses són Cnidaris, nom que prové del mot grec cnida, que vol dir ortiga. Les meduses són, doncs, les "ortigues del mar". Òbviament ortigues i meduses son dos organismes molt diferents, però que tenen en comú la seva capacitat urticant.

En el cas de les meduses, això es deu a unes cèl·lules conegudes com a nematocists que abunden, sobretot, als tentacles. Aquestes cèl·lules contenen una càpsula, dins la qual hi ha un filament enrotllat. Quan un banyista (o un peix, o un crustaci planctònic...) pren contacte amb la superfície de la medusa, s'obren els nematocists, els filaments surten disparats i penetren a la pell, tot injectant el verí que contenen. És un sistema que es dispara automàticament i que permet a les meduses capturar les seves preses i defensar-se.

La picada d'una medusa és força desagradable. S'acostuma a notar una coïssor intensa, que pot proporcionar un dolor similar al d'una cremada. Localment poden aparèixer un seguit d'erupcions i molèsties a la pell, envermelliment, inflor i sensació de picor local, que normalment remeten espontàniament després d'uns dies, o a vegades setmanes. En alguns casos, el verí injectat pot causar altres molèsties a l'organisme, com ara nàusees, tremolors, marejos o vòmits, però això acostuma a passar poc sovint. Cal tenir present que els cnidocists poden penetrar fins a la dermis, i aleshores les toxines es poden alliberar en el sistema intravascular en uns 20 segons i s'absorbir-se immediatament, augmentant-ne l'efecte del verí.

Els efectes varien segons diversos factors. Hi ha espècies que tenen verins més potents que altres, o que tenen major o menor densitat de cèl·lules urticants. També depèn la zona del cos afectada i de l'estat de salut de la persona que rep la picada.

Les picades de meduses poden ser tractades amb mesures senzilles per a disminuir-ne els efectes. En aquest missatge us expliquem com s'ha d'actuar.

Una vegada s'ha produït la picada cal:

1.- Sortir de l'aigua.

2.- No rascar-se, ni fregar la zona afectada amb tovalloles ni amb sorra.

3.- No heu d'utilitzar amoníac.

4.- Si a la pell queden restes de tentacles visibles, retirar-los amb molta cura amb pinces o guants.

5.- rentar la ferida amb aigua salada. Mai s'ha de fer servir aigua dolça, ja que el canvi osmòtic activa els nematocists que puguin quedar i n'augmenta la quantitat de verí injectat.

6.- posar-hi una bossa amb gel damunt la zona afectada durant uns 15 minuts. Mai s'ha de posar el gel directament sobre la pell. Si la coïssor no s'atura, es pot repetir l'aplicació de la bossa amb gel durant 15 minuts més.

7.- Per tal d'evitar la infecció de la ferida, s'aconsella l'aplicació sobre la pell d'un antisèptic (alcohol iodat) 3 - 4 vegades al dia durant 48 a 76 hores. Fer això fins que cicatritzi la ferida.

Aquestes mesures s'han de prendre com més aviat millor. El 90% de les incidències que es produeixen a les platges poden ser solucionades d'aquesta manera. Si les molèsties continuen o generen tremolors, nàusees, marejos o dolor intens, cal acudir a un centre sanitari.


Persones en situació de risc

Les persones amb antecedents de problemes al·lèrgics, cardiovasculars o asmàtics han de tenir especial cura a evitar el contacte amb les meduses. Així mateix, com més gran sigui la superfície corporal que rep l'impacte en relació al volum del cos, major seran els efectes tòxics, la qual cosa significa que els nens tenen major risc.

També cal tenir present que les persones que han estat picades un cop queden sensibilitzades, i una segona picada por produir una reacció més important.

Res millor que la prevenció

La millor prevenció possible és mantenir-se fora de l'aigua quan les meduses estant vora la platja. També convé evitar el batent de les onades, ja que és on habitualment s'acumulen restes de meduses.

Tota mena de barrera que eviti el contacte de la pell amb la medusa és una bona forma de protecció, i això inclou l'ús de cremes solars, banyadors que cobreixen el màxim de superfície corporal o roba lleugera com ara les samarretes.

Moltes de les meduses que arriben a la platja estan mortes, però fins i tot així són perilloses, ja que els tentacles conserven bona part del seu poder urticant.


Font: http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/index.jsp


jueves, 19 de julio de 2007

Una altra mirada a Cala Forn


Hola GERS, el proper dissabte dia 21/07/2007, anem a l'aigua. El lloc serà l'estany Tort a l'Ametlla de Mar, un molt bon lloc per practicar el fotosub (qui pugui).

Les condicions de la mar del cap de setmana passat no van ser molt bones, i tampoc pinta molt be per aquest cap de setmana, de tota manera s'organitza la sortida pel dissabte.

L'hora de trobada serà les 16:00 hores a l'Escola Costa Sub per recollir el material.

Un saludo a tothom i fins dissabte.

Manel Alsina.

martes, 10 de julio de 2007

Animalot de la setmana (Echinocardium cordatum- Eriçò de sorra)



Aquest diumenge passat dia 8 de juliol, mentre donavem recolzament a Mediterrania - CIE a la Platja del Miracle de Tarragona, vam poder observar un curiós animalot, que el primer cop que el veus, si no estàs acostumat, facilment et pot passar desapercebut entre la brossa. Es tracta de l'eriçò de sorra (Echinocardium cordatum).

Reino Animalia; Filum Echinodermata; Clase Echinoidea; Subclase Euechinoidea; Orden Clypeasteroidea; Familia Spatangidae; Género Echinocardium
ver clasificación del filum / ver otras especies del género.

Descripción: Erizo con forma de corazón, 6 - 9 cm de diámetro, con la parte inferior aplanada y la superior abombada. Está densamente poblado de espinas pequeñas amarillas, algunas largas y curvadas, y con dos anillos de espinas ciliadas alrededor del ambulacro anterior. Ambulacros laterales en forma de triángulos amplios, estando el anterior hundido y formando un canal. Carece de linterna de Aristóteles, la boca no tiene dientes y el ano no está en el sistema apical, sino en la parte posterior de la zona ventral. Presenta fasciola anal y fasciola dorsal. Presenta 5 filas de pedicelos, con la anterior más larga.

Hábitat y ecología: Enterrado en la arena, a unos 15 cm de profundidad, desde el intermareal a hasta unos 230 m de profundidad. Gregario a menudo. Se detecta por una depresión en la arena hacia donde el erizo emite un pie tubular por el que se alimenta.

Distribución: Presente en todos los mares del mundo menos en zonas polares.

Curiosidades: Suelen presentarse con el Tellimya ferruginosa, un bivalvo, y Urothoe marina, un anfípodo.

Font: http://www.asturnatura.com

Espero que vos sigui útil.

Manel Alsina.

lunes, 9 de julio de 2007

Recolzament a Mediterrania - CIE




El passat diumenge dia 8 de juliol, membres del GERS van donar recolzament a submarinistes de l'organització Mediterrania - CIE en una neteja de fons marins a la platja del miracle de Tarragona. Activitat que es va realitzar mentre un equip feia les tasques de neteja en terra ferma.

Durant la immersió i als efectes d'optimitzar la recollida de brossa del fons marí, els membres del GERS amb el recolzament d'altres submarinistes, van realitzar una recerca en linea, la qual també va servir de pràctica operativa.

Des de la direcció del GERS donem les gràcies als companys que van participar en l'activitat posant a disposició de l'organització mediterrania - CIE el seu temps i recursos.

Des de la directiva de Mediterrania CIE ens han agraït la nostra participació.

Moltes gràcies a tots.

Manel Alsina.

martes, 3 de julio de 2007

Sortida dels GERS al SES de Tarragona



El passsat diumenge dia 1 de juliol, alguns membres dels GERS van fer una escapadeta al SES de Tarragona, la sortida no va ser del tot agradable no arribant a acomplir les espectatives del grup, principalment per culpa del que suscriu, i amb aquestes línies vos demano disculpes (alguna lliçò he aprés).

Tampoc la visibilitat va ser molt bona (Uns 3 metres), malgrat això alguns membres del GERS van fer una sèrie de fotografies que ja han estat penjades a la secció Fotos del GERS (Moltes gràcies Manoli).

Si que va ser remarcable però, la quantitat de vida marina que hi havia al lloc, deixant de manifest, la gran importància que suposa el manteniment de zones amb pesca restringida, on els "animalots" tinguin un lloc de tregua per reproduir-se.

Manel Alsina.

martes, 26 de junio de 2007

L'animalot de la setmana: Anèmona - Fideu


Fideu - Anèmona (Anemonia viridis).

Presenta un cos subcilíndric, coronat per tentacles llargs (fins a 200), escassament retràctils i fortament urticants, disposats en sis anells concèntrics al voltant de la boca. La base és ampla, ben enganxada al substrat i més ampla que la columna que, generalment no es veu per causa dels tentacles. El color oscil·la entre el blanc, el gris i el verd clar. Les puntes dels tentacles solen ser de color morat. El diàmetre del cos varia entre els 2 i els 20cm.

A la natura s'alimenta de peixos petits o invertebrats que entren en contacte amb els tentacles. A l'aquari se li pot donar qualsevol tipus d'aliment, fresc o congelat, com per exemple trossos de peix que s'han de introduir directament entre els tentacles. També es pot alimentar amb Artemia salina.

Viu al fons anclat gràcies al disc basal. Té la possibilitat de desplaçar-se lentament, arrossegant-se per trobar condicions ambientals més òptimes. Normalment s'associa amb altres animals, com petits peixos i crustacis (per exemple Chromis chromis, Gobius Bucchichii, o algunes espècies de crancs com el Inachus phalangium). L'espècie té sexes separats. Els ous es poden observar entre Maig i Juliol. També es pot reproduir asexualment per escissió. La seva preferència per fons arenosos i ben il·luminats es dóna per la presència d'algues simbions en els seus tentacles.

Viu en parets rocoses i ben il·luminades, fins als 20-25 metres de profunditat. Prefereix les aigües mogudes i ben oxigenades. Està present a tot el Mediterrani.
Font: http://ciencies.udg.es

lunes, 25 de junio de 2007

Fotos de Ruben La Llana


El membre del GERS Ruben La Llana ens ha fet arribar una série de fotografies i videos pel nostre gaudiment. Les fotografies estàn exposades a "Fotos GERS", doneu-li un cop d'ull no tenen desperdici!!.

Moltes gràcies Ruben.

Manel Alsina

Visita al parc subaquàtic del SES a Tarragona


Aquest diumenge dia 1 de juliol, els GERS anem de visita a Tarragona, concretament al parc subaquàtic que el SES té habilitat a l'escollera de la zona portuària. Hi han diversos vaixells enfonsats entre ells el DRAGONERA. El biotop creat pels vaixells i la estructura del mateix parc aquàtic ha esdevingut en un gran nombre de vida marina.

Una immersió per gaudir i recordar,

L'hora de trobada serà les 08:00 hores a l'escola Costa de l'Ebre, per proveir-nos de material.
Per raons d'intendència és necessari confirmar la assistència abans del dissabte dia 23 de juny.

Manel Alsina

sábado, 23 de junio de 2007

Recolzament del GERS a MEDITERRANIA-CIE

Seguit la nostra política de col·lavoració amb altres entitats, els GERS hem accedit a formar part del grup de voluntaris que donaràn suport a l'entitat MEDITERRANIA - CIE amb seu a Torreforta (Tarragona), la qual te prevista una sèrie d'activitats pel proper dia 8 de juliol a les 09:30 hores a la platja del Miracle de Tarragona.

És important que la nostra activitat subaquàtica no es limiti al simple gaudiment dels fons marins, sinò que amb l'ajuda de tots puguem posar el nostre gra de sorra per preservar un espai marí que ens ha donat tantes satisfaccions a tots, així els nostres fills en gaudiran com nosaltres ho hem fet fins ara.

Per aquesta activitat per raons òbvies de planificació, els interessats en participar-hi, teniu de forfirmar la vostra disponibilitat abans del dia 2 de juliol. Així mateix els participants tindràn de portar una bossa de xarxa per la recollida de la brossa.

Tot seguit vos adjunto el comunicat de MEDITERRANIA - CIE.

Manel Alsina

Benvinguts companys:

Ens posem en contacte amb vosaltres per informar-vos de les campanyes que tenim previstes aquest estiu, i per suposat estariem encantats que pogueu vindre a participar.

El dia 8 de juliol comencem les jornades de " Neteja de platjes", a la platja del Miracle de Tarragona, que es el dia després del concurs de focs artificials. El métode a seguir es el mateix que la resta d'anys, els voluntaris que es convoquen ens identificarem amb una samarreta de Mediterrània-CIE i farem la recollida d'allò que trobem a la platja. Intentarem també involucrar a la gent de la platja a col.laborar amb tots nosaltres i despres ens farem la foto de familia per penjar a la nostra web i enviar als mitjans de comunicació per denunciar, un any més, que les nostres platjes són un bé natural que cal cuidar i valorar la seva immensa importància.
L' activitat començarà a les 10 del matí, caldria estar una mica abans a la platja.

El mateix dia 8 de juliol inaugurarem la nostra "Xarxa de Vigilància i Control del Litoral de Tarragona", en el mateix lloc i la mateixa hora un grup de voluntaris farem una inmersió per fer la neteja tambè del fons i captar amb imatges l'estat del nostre litoral. D'aquesta manera començarà un seguit d'inmersions per tot el litoral per valorar l'estat de conservació del nostre racò de mar i denunciar si cal l'acció de l'home que malmet aquest ecosistema.

El dia 13 de juliol serà la segona jornada de neteja de platjes i creiem que la segona inmersió per fer la neteja i la vigilància. Aquest dia anirem a la platja de l'Arrabassada.

I en un parell de dies sabrem si disposem de finançament per fer més jornades de platjes durant aquest estiu.

La tercera activitat que ens agradaria mostrar-vos és un projecte al Montsant, l'hem anomenat " Caçadors d'arbres". Es tracta de prendre les coordenades UTM de la localització de cada arbre fruiter "autócton" , amb un GPS, per diferents graus o itineraris de la Serralada del Montsant. Després amb totes les dades editarem una guia d'aquest arbres que trobarem i la seva disposició al terreny, que es publicarà i quedarà a disposició del públic a la nostra biblioteca.
Els dies previstos per fer aquesta campanya son del 20 al 22 de juliol, durant una jornada de 5 hores i després de menjar tornariem cap a casa.

Com veiu tenim ganes de fer coses, contagiar el nostre entusiasme i convidar a tothom a participar!!!

Us esperem, i us demanem que envieu aquesta informació a tothom que pogui estar interesat en col.laborar.

Podeu posar-vos en contacte amb nosaltres per aquesta mateixa adreça de correu: educa@mediterrania-cie.org o : naturaleza@mediterrania-cie.org
O bé trucar al :977551300

Salutacions cordials,

Moltes gràcies

Trinidad Muñoz Hernández
Àrea d'Educació Ambiental i Sensibilització
Telf.(+34) 977551300
www.mediterrania-cie.org
info@mediterrania-cie.org